Article escrit per Montse Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones
El gènere és una construcció social establerta segons els principis que regeixen l’organització de les comunitats. Així, són aquests principis els que determinen per a cada sexe els rols o estereotips als quals cal respondre per poder formar part del grup social i cultural. El procés de socialització dins del sistema sexe–gènere comporta l’assignació d’expectatives, rols, capacitats, funcions, valors i pautes de comportament que es consideren adequades a un sexe i a l’altre i que configuren una identitat personal i social en funció del sexe.
Per abordar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones és imprescindible admetre que el sistema de socialització sexe–gènere és l’origen, el pilar i l’instrument a través del qual es reprodueix i fomenta la discriminació envers les dones. Els valors associats a la feminitat són considerats jeràrquicament inferiors als masculins pel que fa a la valoració i el reconeixement social. És en la diferenciació de gènere i en la definició de certes característiques associades injustificadament al sexe, on radica l’arrel de la discriminació entre sexes i les desigualtats entre homes i dones. A causa d’aquesta desigualtat, les dones hem trobat vetades moltes portes i l’accés a moltes oportunitats professionals, artístiques, personals i acadèmiques.
Per tant, és en la concepció cultural on s’ha d’incidir per assolir la igualtat d’oportunitats ja que ens trobem immerses dins d’un món pensat, mesurat i edificat a la mida de l’home. Gerda Lerner, l’any 1986, va proposar una definició de patriarcat en sentit ampli. Explicava que aquest fenomen és la manifestació i la institucionalització del domini masculí sobre les dones i els nens i nenes de la família, i que aquest domini s’amplia a totes les dones de la societat en general. El patriarcat estableix i manté usos i hàbits socials, costums i tradicions, idees, prejudicis, símbols i, fins i tot lleis, que perpetuen aquest sistema de valors. El patriarcat és responsable dels rols i estereotips de gènere que al llarg del temps han determinat com han de ser i comportar-se els homes i les dones, i ha assignat capacitats i actituds en funció del sexe, sense tenir en compte les habilitats i l’experiència de cadascú. Com limita el patriarcat el desenvolupament de les persones i, en conseqüència, el desenvolupament i els avenços d’una societat?
Una de les conseqüències més conegudes és la divisió del treball i dels espais. Els sistema de valors que ha imperat, i encara impera a la cultura, ha atribuït als homes l’àmbit públic i a les dones l’àmbit privat. Ha preuat l’esfera pública i el treball productiu, i ha menystingut i infravalorat el treball reproductiu d’atenció i cura a les persones, de gestió de la quotidianitat, malgrat ser imprescindible i un element cabdal per al benestar. Sovint, més enllà de la discriminació, ha invisibilitzat les dones pel simple fet de ser dones, fins i tot aquelles que han estat capaces de trencar amb els rols establerts i destacar en el àmbits polítics, econòmics i socials, tot i ser predominantment masculins.
Així doncs, la promoció de la igualtat no s’ha de confondre amb el simple objectiu d’equilibrar les estadístiques: és qüestió de promoure les oportunitats a llarg termini en els rols parentals, l’estructura familiar, les pràctiques institucionals i l’organització del treball i del temps. Un canvi que no només implica les dones, el seu desenvolupament personal i la seva independència sinó que implica i compromet a tota la societat.
La nostra societat arrossega una mancança històrica de les habilitats i les capacitats que les dones hem cultivat en l’esfera de la vida privada. Enfront de la jerarquia i la preponderància del que és competitiu i l’especialització parcel·lària masculines, emergeix amb força la importància d’una actitud més polivalent i la necessitat de saber cooperar i treballar en equip. Els models femenins, històricament qüestionats i sabotejats, poden ser ara catalitzadors del canvi que la nostra societat necessita. No es tracta d’inventar res, només hem d’obrir les finestres perquè el talent de les dones surti a la llum i tingui el reconeixement social que mereix.