Article escrit per Marina Geli, metgessa, coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials UVic-UCC
L’Agenda de desenvolupament de Nacions Unides situa la igualtat de gènere com un objectiu a assolir al 2030, igualtat de gènere 50/50 entre homes i dones, amb l’apoderament de les dones, especialment, les dones joves i adultes.
- 193 Estats varen signar aquesta Agenda el 25 de Setembre del 2015.
- 17 objectius. Cap d’ells podrà ser efectiu si el 50% de la població, les dones, no intervenen i si la mirada, el talent i el lideratge femení no hi és present.
Com reitera Cristina Gallach, secretària general adjunta de comunicació de Nacions Unides, l’eradicació de la pobresa, la lluita contra la fam, la bona salut, l’educació de qualitat, l’aigua potable, les energies renovables, l’ocupació digne i creixement econòmic, la innovació i les infraestructures, la reducció de la desigualtat, les ciutats i comunitats sostenibles, el consum responsable, la lluita contra el canvi climàtic, la preservació de la flora i fauna aquàtiques i terrestres, la pau i justícia i les aliances pels objectius mundials no poden avançar sense l’objectiu 5 de la igualtat de gènere.
Cal avançar en l’espai privat i en l’espai públic. En qualsevol esfera de la vida, especialment en el valor de la cura, en les condicions de vida, i en l’economia, en l’ocupació i en la formació. Les institucions han de fomentar els llocs de lideratge i la mirada femenina. Cal alhora visibilitat.
La necessitat de donar valor a la conciliació dels espais de temps públics i privats ha de ser una prioritat. La renúncia, el retard de la maternitat, el baix nombre de fills per dona són alguns dels signes d’alerta. A Catalunya, el nombre de fills per dona és 1.39 (UE 1.58), l’edat mitjana de la mare en el primer fill és de 31.9 (30.5 UE) i ja 1 de cada quatre dones renuncien a tenir fills. Encara més del 50% dels cuidadors de persones amb falta d’autonomia personal són dones cuidadores familiars, no remunerades.
Els horaris laborals i en general de l´ús del temps, la migradesa d’ajuts familiars, en forma de prestacions econòmiques i/o serveis i la poca valorització de la cura porten a moltes dificultats, en especial a les dones per construir el seu projecte de vida, si inclou la família. Com ha investigat Christel Keller si es comptabilitzés l’economia de les cura el PIB català pujaria un 40%.
Disposem de dades que permeten fer monitoratge de l’evolució de la igualtat oportunitat de les dones. L’Indicador global de desigualtat de gènere de Catalunya, liderat per l’Observatori Dona, empresa, economia de la Cambra de Comerç de Barcelona n’indica que les dones tenen igual o millor formació, pitjor qualitat de vida, més risc de pobresa i menys representativitat en els òrgans de govern de les institucions i empreses.
En els darrers anys (2005-2015) ens constata Anna Mercader, directora de l’Observatori, les dones catalanes han progressat en formació i en l`àmbit tècnic i investigadors i en càrrecs electes públics i continua la desigualtat franca en l’apoderament directiu, en els salaris, en les condicions de vida.
I la invisibilitat forma part de la norma. Pensem, per exemple, en el camp de l’esport d’elit femení català, el temps dedicat a elles i la seva popularitat. Núria Picas, corredora muntanya, Laia Sanz, trial motos, Marta Unzué, futbolista, Mireia Belmonte, nadadora, Gemma Mengual i Ona Carbonell, natació sincronitzada,… i tantes altres. Confirmem que tenim talent, referents femenins en tots els àmbits, però que la discriminació és present en inversió de temps dedicat.
Però les corrents de fons són positives i persistents, la revolució silenciosa de les dones en la recerca de la igualtat d’oportunitats no és només per elles, sinó que qüestiona moltes estructures, encara totalment masculinitzades Forma part d’accions individuals i col·lectives, des de l’àmbit local i l global.
La universalització de l’accés de serveis públics bàsics com l’educació i la salut ha dotat a les dones de Catalunya, d’Espanya, de la Unió Europea de premisses bàsiques des d’on edificar l’apoderament, però l’economia continua amb mirada masculina.
L’economia financera i l’especulació són mals aliats per la recerca del 50/50 i per analitzar els resultats en termes de benefici social.
També en el poder religiós, el nul avenç de les dones en els àmbits de presa de decisions fa molt difícil la incorporació de la gestió femenina.
La recerca de la igualtat d’oportunitats i del 50/50 en qualsevol esfera de la vida és un dels instruments per millorar els reptes del món. També la desigualtat per renda, per sexe i la necessitat d’economies sostenibles mediambientalment i socialment.
En la quarta edició del Women 360 Cogress el proper 5 Octubre, a ESADECREAPOLIS, de nou, debatrem entorn la Salut i el Benestar de les dones directives i empresàries. Converses, debats, experiències amb el Cercle Economia, Col·legi Metges de Barcelona. També professionals experts en el camp de la Salut Cardiovascular, Benestar Emocional, Activitat Esportiva on formaran part del programa científic destacats professionals. Per exemple la Dra. Patricia Such, Responsable del Departamento de Salud y Seguridad en el Trabajo del Grupo SEAT. El Cardiòleg el Dr. Ramón Brugada o el Sr. Jordi Alberich, Director general del Circulo de Economia, entre d’altres personalitats.
Calen espais de trobada, de reflexió, des del rigor i l’experiència, per avançar. Aliança entre homes i dones, compartint lideratges, igualtat oportunitats i conciliació.
En la quarta edició del Women 360 Cogress el proper 5 Octubre, a ESADECREAPOLIS, de nou, debatrem entorn la Salut i el Benestar de les dones directives i empresàries. Converses, debats, experiències amb el Cercle Economia, Col·legi Metges de Barcelona, professionals experts en el camp de la Salut Cardiovascular, Benestar Emocional, Activitat Esportiva,