Article escrit per Lina Barber, Presidenta de l’Associaciació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC)
Com cada any, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya l’ADPC fa l’exercici de ressalta les bones pràctiques professionals en pro de la igualtat entre homes i dones dins la pràctica periodística. Estem a un pas d’inaugurar una altra edició dels Premis de Comunicació No Sexista, el proper 5 de Novembre. Aquests premis aviat compliran 20 anys, però no han estat suficientment rellevants com per modificar els hàbits a les redaccions, ni dels diaris, ni de les televisions o emissores de ràdio, ni d’influir en les capçaleres editorials ni en les empreses periodístiques. Assenyalem les males pràctiques, cosa que ens ha costat més d’un disgust i pèrdua d’amistats. Motiu pel qual, algunes companyes són de l’opinió que hem de destacar només les coses positives i prescindirne de la resta.
“El prejuí de ser dona continua essent la raó de fons per la qual les dones segueixen sent relegades a certs espais de producció i a un ventall limitat de fonts en la cobertura informativa”. Aquesta afirmació la feia Elisa Less (presidenta de IWMF) en el Fòrum Mundial de Comunicació i Gènere el passat mes d’octubre després d’haver analitzat 500 empreses periodístiques de 59 països.
L’ADPC, com a associació, intenta conèixer la situació de les dones als mitjans de comunicació, tant en l’aspecte professional, com en el de ser subjecte de la informació o per ser generadores d’opinió. En aquest sentit, un petit informe presentat el 2013 en col∙laboració amb l’Observatori Cultural de Gènere (OCG) va demostrar l’any passat que les dones no generaven opinió als mitjans de comunicació perquè la seva participació no arribava al 30%, sent el mitjà de més participació femenina la ràdio en un 26%. “Els mitjans adoctrinen” deia Noam Chomsky, el missatge que transmeten els mitjans és que les dones estan lluny de la presa de decisions.
Les dones estem pitjor situades a la professió i dins del sector audiovisual o de continguts que els companys masculins. Les directives i redactores en la professió cobren entre un 10 i un 30% menys que els seus homòlegs masculins i generalment amb doble responsabilitat que la persona que anteriorment desenvolupava les funcions del lloc de treball. Això sense comptar amb el rellotge vital, el fet que en algun moment de la seva vida poden optar per voler ser mares i haver de deixar de treballar per un temps. Segons un article escrit per Marta Corcoy, professora associada de Periodisme a la UAB, i publicat a www.donesdigital.cat
Els homes tripliquen a les dones en els llocs de decisió mentre que en les redaccions la paritat està molt equilibrada. La desigualtat en les tasques directives tenen la seva conseqüència immediata en el salari o retribucions econòmiques. “El 49,4% dels professionals que treballen en empreses periodístiques guanya més de 2.000€ al mes, xifra a la qual només hi arriben el 27,7% de les dones”. Convindreu amb mi que l’emprenedoria professional del periodisme és un camí d’alt risc, sobretot per a les dones. I no és d’estranyar que la persona aturada de la professió sigui una dona d’entre 28 i 35 anys dels voltants de Barcelona i amb experiència laboral, segons el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
És possible ser periodista i mare de família? I mare soltera?… Aquesta reflexió em fa recordar que una pràctica professional poc habitual, però especialment rellevant per a nosaltres, les dones periodistes o no, és la nostra revista digital donesdigital.cat, on d’una manera intencionada i consensuada per a la praxis de l’ofici i amb uns costos de proximitat, per no dir quasi 0, hem demostrat durant ja 5 anys que és possible posar l’atenció en les temàtiques de la vida i en altres models i estereotips de vida més adequats per a les persones, en condicions d’igualtat, respectant les diferències, els temps, la pluralitat i les iniciatives que sumen amb el nostre projecte i que nosaltres recomanem, com és el cas de Women 360º Congress, (I Congrés de Salut Benestar i Empresa dedicat a la dona empresària i directiva) Cerquem altres models de lideratge i de treball, més respectuosos amb els cicles vitals i de desenvolupament de les persones.
Aprofito per felicitar a tot l’Equip de redacció perquè el proper mes d’octubre compliran 5 anys continuats d’ informació, de notícies que no interessen als grans mitjans de comunicació.
Un altre canal de comunicació de l’ADPC és el Dones Dossier, publicació impresa en paper, el seu darrer número, el 44, ha estat dedicat a la salut de les dones: Salut i Dones, diferència i desigualtat, on parlem del que passa en la salut femenina, l’atenció sanitària on encara preval el patró masculí. També parlem de com les dones són les més medicades i les menys estudiades. I parlem de la llei Gallardón que ens retrau a començament dels anys 80, on la salut de les dones no estava a l’agenda política.
Espero tenir l’oportunitat de saludarvos personalment, però, sobretot, continuar compartint objectius i espais de comunicació que ens permeti créixer i entendre el món en el que vivim. Les dones deixem de ser les grans curadores dels altres, per començar a ser les curadores de nosaltres mateixa.
Salut!
Lina Barber, és Periodista
Màster en Comunicació de les Dones impartit per Duoda a la Universitat de Barcelona (UB)
Postgrau en Search Online per L’EAE i la Universitat de Barcelona (UB)
Presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya
Twitter Personal: @linabarber
Web de l’ADPC: http://www.adpc.cat/
Twitter Oficial: @ADPDones